Feminismes

Setembre 2021 | 9.12 min. |CAT|Subt. ESP.

L’Eva Fernández, referent de l’activisme veïnal i feminista, presenta claus per construir barris amb perspectiva de gènere. Aquesta mirada analitza les relacions històricament desiguals entre homes i dones i incorpora la interseccionalitat, tenint en compte discriminacions per edat, origen, territori o relacions sexoafectives.

Fernández defensa que aquests criteris han de guiar la construcció dels barris i destaca la importància de situar la cura de persones i entorn al centre. El moviment feminista ho reclama fa anys, i el moviment veïnal pot aplicar-ho quotidianament, revisant si els itineraris de la cura són accessibles i promouen coresponsabilitat

* Eva Fernàndez Lamelas és activista, feminista veïnal, i antropòloga. Expresidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona.

Febrer 2024 | 9.09 min. |CAT|Subt. ESP/CAT

En aquesta càpsula formativa  Itziar González Virós, arquitecta i urbanista, exposa la seva visió d’un urbanisme de les persones, relacional i cooperatiu, contrastant-lo amb l’actual disseny de la ciutat, que considera parcial i generador d’injustícies espacials. Proposa un «aixecament forense» de la ciutat morta per la manca de consideració cap a les dones i les persones vulnerables, mitjançant marxes exploratòries rigoroses, amb suport audiovisual i cartografia comunitària. Emfatitza la necessitat de comunitats organitzades i una cooperació real amb l’administració, on les decisions siguin codissenyades, garantint l’interseccionalitat i blindant els acords davant els canvis polítics per evitar la frustració ciutadana i assegurar ciutats habitables.

* Itziar González Virós és arquitecta i urbanista social. Presidenta també de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció.

Juny 2022 | 14:22 min. |CAT|Subt. ESP.

Blanca Vallés defensa l’ecofeminisme com la intersecció entre economies feministes i ecològiques, que denuncia l’explotació del treball de les dones i dels recursos naturals pel sistema capitalista.

Recorda com la pandèmia de la Covid va posar en evidència la manca d’accés a drets bàsics :energia, aigua, salut, educació, habitatge; agreujant desigualtats sobretot per a dones grans i racialitzades.
Davant d’aquest panorama i l’extractivisme Nord-Sud, que també es replica dins de Catalunya, proposa alternatives publico-comunitàries: comunitats energètiques i hídriques locals, cooperatives agroecològiques i d’habitatge en cessió d’ús. Defensa polítiques de proximitat, inspirades en la ciutat dels 15 minuts, que garanteixin drets com béns comuns i no com a mercaderies.
Conclou que el moviment veïnal és clau per connectar administració i comunitat, i per impulsar alternatives des dels barris, recordant que  només posant la vida i les cures al centre podrem construir societats justes i sostenibles.

* Blanca Bayas Fernández és politòloga i treballadora social, amb màster en polítiques socials i mediació comunitària. Investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i activista ecofeminista.

Març 2023 | 8:53 min. |ESP|

Aquesta ponència de l’activista antracista Naret Terán denuncia que els espais de les associacions veïnals (AV) continuen excloent moltes persones amb diversitat cultural. Davant d’aquesta realitat, apunta que cal transformar certes dinàmiques internes perquè les entitats siguin inclusives i participatives de la globalitat en general del veïnat  Ara bé, Terán critica la idea tradicional d’integració: cal centrar-se en les necessitats reals de les persones, no en models assimiladors.

Certifica que les persones migrades sovint no poden participar a moltes entitats socials perquè sostenen les vides del veïnat, però el seu temps no s’ajusta als horaris associatius. Davant d’aquesta realitat, proposa establir aliances amb col·lectius locals ja presents al barri, que treballen temes com salut, habitatge i padró.

Com a conclusió destaca que cal generar entitats veïnals que no siguin merament espais d’integració, sinó de transformació social des d’una mirada antiracista.

* Naret Terán és activista social antiracista, tècnica de La Teulada i vinculada molt a la Comunalitat  Forum dels Barris de Tarragona

Juny 2022 | 17.45 min. |CAT|Subt. ESP.

Aquesta ponència realitzada en el marc de la «Ia Jornada de Barris Violetes  de la CONFAVC»  el 2022,  s’exposa una visió del feminisme descolonial a través de les idees de Sara Cuenta Ramírez, periodista i investigadora social. Aquesta subratlla que el feminisme descolonial no és un concepte exòtic, sinó una perspectiva global que aborda les múltiples desigualtats inherents a la societat contemporània, com el capitalisme, el racisme i el sexisme. El text emfatitza que la colonització és un procés continuat i reestructurat que segueix generant violència i explotació. Es proposa una descolonització en quatre àmbits fonamentals: el ser, el saber, la cura i el poder, cercant una transformació radical de les polítiques públiques i una major dignitat per a totes les persones, especialment aquelles en situació de vulnerabilitat. Finalment, es destaca la importància de reconèixer les interdependències entre totes les formes de vida i de promoure una mirada més espiritual i menys eurocèntrica cap al nostre entorn.

* Sara Cuentas Ramírez  és periodista, investigadora social i feminista decolonial.  Coordina l’Escola Feminista Decolonial de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament.

Setembre 2021 | 8.11 min. |CAT|Subt. ESP.

L’Eva Fernández, referent de l’activisme veïnal i feminista, exposa en aquesta càpsula formativa que d’antuvi hem de parlar en plural de feminismes, ja que la lluita de les dones s’expressa en diferentes matisos, responent que la mateixa humanitat no és homogènia sinó diversa.

Explica que  estem davant d’una «eclosió identitària» ja que hi ha hagut moltes realitats que anteriorment no s’havien fet visibles. Recorda que si les lluites socials dels anys 60 i 70 va ser  molt centrada en el reconèixement del ser negre, actualment tant el moviment veïnal com el feminista han d’assumir el repte de la diversitat identitària com un valor que s’hauria d’harmonitzar amb la lluita per l’equitat i la justícia equitativa.

El principal repte del moviment veïnal actual, és doncs, saber reconèixer les múltiples maneres d’existir en el món, conclou.

* Eva Fernàndez Lamelas és activista, feminista veïnal, i antropòloga. Expresidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona. 

Febrer 2025 | 13.19 min. |CAT|Subt. ESP.

En aquesta càpsula formativa  Sara Escalante, Col·lectiu Punt 6 i col·laboradora de l’Escola de Mobilitat Sostenible presenta una discussió sobre la mobilitat quotidiana des d’una perspectiva feminista. Aquest col·lectiu, una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes, treballa des del 2005 per integrar una perspectiva de gènere en la transformació dels espais i la vida quotidiana, abordant temes com l’urbanisme, l’habitatge i, especialment, la mobilitat.

La càpsula critica el model actual de mobilitat com a androcèntric, prioritzant els desplaçaments laborals d’homes i infravalorant la mobilitat més complexa i sostenible de les dones, sovint lligada a les cures i realitzada a peu o en transport públic. Per això, proposa una mobilitat feminista que posi al centre les necessitats quotidianes i de cures, sigui segura i participativa per a tothom. Finalment, es presenten diversos casos reals que il·lustren les deficiències de la planificació actual i la importància d’integrar la diversitat d’experiències en el disseny urbà i de transport.

*Sara Ortiz Escalante és sociòloga, sòcia fundadora de Col·lectiu Punt 6 i col·laboradora de l’Escola de Mobilitat Sostenible.

Juny 2022 | 14:04 min. |CAT|Subt. ESP.

En aquesta ponència de Maria José González, en el marc de la Iajornada de Barris Violetes de la CONFAVC, la investigadora sosté que aquest sistema condemna les dones a més pobresa, subordinació i invisibilitat.
Defineix tres formes de pobresa: material, de temps i d’autoritat. En la pobresa material destaca la bretxa salarial: les dones guanyen un 12% menys, uns 6.000 € anuals menys que els homes. La pobresa de temps deriva de la sobrecàrrega de cures i tasques domèstiques, agreujada amb el teletreball. La pobresa d’autoritat es reflecteix en la infrarrepresentació de dones en espais de decisió i poder. Aquesta triple càrrega provoca cansament, estrès i limitacions professionals per a moltes dones.
Entre les propostes destaca l’ educació en igualtat, revaloritzar les cures, racionalitzar horaris laborals i implicar més els homes.
Conclou que l’actual sistema condemna les dones a més pobresa, subordinació i invisibilitat.

* Maria José González és  professora agregada i investigadora al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Juny 2022 | 14:07 min. |CAT|Subt. ESP.

En aquesta píndola s’ examina la seguretat des d’una perspectiva de gènere, destacant les desigualtats estructurals que afecten dones a tots els àmbits. Lucía Morale, experta en polítiques públiques de seguretat, il·lustra aquestes disparitats amb dades sobre l’alfabetització, la bretxa salarial i la baixa representació femenina en llocs directius. S’emfatitza la importància de reconèixer que la violència masclista és una realitat prevalent i es proposen mesures per garantir la participació efectiva de les dones en la presa de decisions en seguretat. A més, apunta que s’ha d’abordar amb una mirada interseccional, considerant com factors com l’edat o l’origen s’entrellacen amb el gènere per crear diferents experiències de seguretat. L’objectiu final és dissenyar polítiques públiques que redueixin les desigualtats i promoguin una societat més equitativa, incorporant la perspectiva de gènere en totes les etapes del seu cicle.

*  Lucía Moraleés advocada i màster en criminalística, i s’ha especialitzat en el disseny i implementació de polítiques públiques seguretat.