S’està vulnerant el dret al padró, al vostre ajuntament? Responeu l’enquesta!

Notícia CONFAVC.- El vostre ajuntament està desplegant correctament el dret i obligació d’empadronar a les persones demandants? Com a resultat d’una alerta social, des de diferents entitats de Catalunya, que han detectat que en molts ajuntaments s’està violant aquest dret i obligació que desplega la llei de Règim Local, des de l’any passat s’ha iniciat una campanya conjunta, en la qual també s’ha inclòs aquesta enquesta amb la finalitat de localitzar les administracions públiques estan fent pràctiques irregulars- com demanar documentació no exigida en el marc legal- i poder incidir perquè no segueixin violant la llei impunement i corregeixin aquestes pràctiques, facilitant aquest dret.

Ens ajudeu complentant aquest FORMULARI SOBRE EL PADRÓ? 

Una campanya extensa per la dignitat de les persones

La CONFAVC  va començar el desembre del 2022 per a donar recursos sobre interculturalitat en els projectes comunitaris, en la comunicació, etc , a les AV i federacions amb l’objectiu de fomentar la dignitat de la vida de tots els veïns i veïnes, també aquelles persones amb diversitat cultural i que a vegades no se senten involucrades en el moviment veïnal, perquè aquest no fa actuacions per arribar a les comunitats, o per les dificultats culturals.

Al llarg d’aquesta campanya s’ha fet tres formacions i  campanyes de denúncia, amb altres entitats socials com ECAS, la Fundació FICAT, Lafede.org i Obrim Fronteres,  per alertar de la vulneració de molts ajuntaments a aquest dret i obligació; una expressió de racisme institucional que hem denunciat amb altres entitats socials.

El padró: la finestra a una vida més digna

L’empadronament és un dret —i una obligació— de tota persona que viu al territori de gran importància, ja que dona accés a drets reconeguts com l’educació o la salut, o tan necessaris per a viure com els serveis de crèdit de caixes i bancs. Al mateix temps que reconeix drets que la mateixa Constitució teòricament protegeix en el Títol Primer, serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats que dibuixa el padró: per exemple, necessitats com equipaments socials com escoles bressol i serveis educatius, centres d’atenció primària, etc. Per això, no només és un dret, sinó que esdevé una obligació pel veïnat I i les administracions locals reconeguda a la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local. Concretament en l’article 15 estableix: “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideix habitualment”.

Per tant, la manca del padró agreuja la situació de vulnerabilitat de nous veïns i veïnes que aterren en un barri o municipi particular, ja que els despulla de drets tan bàsics per la seva qualitat de vida diària, com la sanitat pública, l’educació pels seus fills i filles, a tenir un compte corrent, etc. I més profundament, afecta les persones estrangeres, algunes de les quals poden estar en situació d’irregularitat administrativa perquè la manca d’empadronament incideix negativament en la tramitació i renovació de permisos tant essencials com de residència o treball.

(Veure Campanya Barris Interculturals)/