El barri de Santa Eulàlia festeja els 50 anys de moviment veïnal

Notícia CONFAVC.- Aquest mes de febrer el barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat està de festa en motiu de la celebració del 50è aniversari del moviment veïnal al barri i a la ciutat. Els actes de commemoració arrencaran aquest divendres 2 de febrer amb la inauguració de l’’Exposició “50è Aniversari del Moviment Veïnal, a Santa Eulàlia i a l’Hospitalet” a càrrec del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. El dissabte 3 de febrer segueixen amb aquesta mirada retrospectiva amb un homenatge als 50 anys de lluites al barri i als seus protagonistes.

“Creiem que és importantíssim reconèixer la feina, l’esforç i la lluita a aquelles persones que l’han sostinguda, durant tants i tants anys. I per tant, també celebrar-la amb totes aquelles protagonistes de la nostra història compartida i sobretot fer-ho en vida. És important celebrar haver arribat fins aquí i és important fer-ho abans que la gran majoria dels protagonistes marxin, com ens ha passat aquest mes de gener amb en Fabri Alepuz i abans, amb tants altres”, detalla Khristian Gimenéz Màrquez, portaveu de la Junta de l’AV Som Santa Eulàlia, detallant que l’objectiu d’aquests actes és doble: commemorar el 50è aniversari del moviment veïnal de la ciutat en general i del barri, i en particular, com ja ha destacat, retre homenatge a totes aquelles veïnes i veïns que ho van fer possible, amb la seva feina i la seva lluita.

Finalment el 7 de febrer (18h) la commemoració indaga en el futur amb una taula rodona “El Moviment Veïnal i les Associacions Veïnals, tenim futur?”. La celebració de l’Assemblea General Ordinària ( el dia 10 a les 10h), en la qual a partir de les 11:30 s’obrirà al veïnat del barri, seria el punt final d’aquests actes de commemoració. (Programa jpg)

Segons puntualitza Giménez, “parlem d’un aniversari del moviment veïnal i no d’una associació veïnal perquè el barri ha conegut mínim tres entitats veïnals en aquest últim mig segle”.  I detalla la crònica del moviment veïnal del barri. Explica que la primera AV del barri naixia al 1972, en el marc de les primeres entitats veïnals que es van fundar a la ciutat en aquell ocàs del franquisme. La segona seria l’Agrupació Veïnal 5 Carrers, dita posteriorment, Associació de Veïns 5 Carrers, que surgeix al 1989, arrel d’una mobilització específica en una part molt concreta del barri i que acabarà esdevenint l’Associació Veïnal de referència de tot el barri amb el anys. “Aquesta és la nostra entitat, que durant el procés de renovació i revitalització de l’entitat dels últims anys, canviarà de nom per evidenciar que es tracta de l’entitat veïnal de tot el barri. Aactualment, Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia). I una tercera entitat veïnal que apareixerà als anys 90 i que durarà fins al 2007, molt circunscrita a un petit sector del barri (Santa Eulàlia II).

“Per a nosaltres, totes 3 entitats, plataformes, col·lectius, cooperatives i lluites veïnals concretes, conformen el moviment veïnal del nostre barri. Les AV són només una part -important, però una part- de tot el moviment veïnal que ha existit al nostre barri, durant els últims 50 anys”, afegeix.

Principals projectes i reptes de l’AV de cara el futur

Tal com s’ha dit els actes tindran també una mirada prepositiva i de futur. I és que segons aquest activista veïnal de Santa Eulàlia, “és imprescindible seguir ampliant i renovant la base social de l’entitat”. “La nostra aposta és ampliar la base social de l’entitat, amb l’entrada de famílies amb canalla que contribueixin a rejovenir l’entitat, però també incorporar a l’òrbita de l’associació als infants (posteriorment adolescents i futurs joves del barri)” i destaca com a fet positiu la incorporació de 100 noves persones sòcies, durant els últims 5 anys. “una feina lenta, però molt necessària”.

Especifica que a través de la Vocalia d’Infància, i generant espais i projectes relacionats amb la criança, les maternitats i la infància, s’ha trenat una línia comunitària de l’entitat. “Mentrestant, no podem deixar de banda la necessitat de lluitar per aconseguir uns serveis públics de qualitat per al nostre veïnat: un poliesportiu com cal, una biblioteca, escoles bressol, escoles d’infantil i primària, instituts, espai familiar, ludoteca, parcs dignes, casal de joves, residència gent gran (pública), etc. I la defensa aferrissada del patrimoni cultural que ens queda: arquitectònic, artístic, natural, immaterial,  concretat en recintes fabrils, edificis singulars, parcs emblemàtics, arbrat, espais sense edificar, etc.

Pel que fa a l’ estat de salut del moviment veïnal de l’Hospitalet, Giménez es manifesta crític:  ja que “la gran majoria de les AAVV de la ciutat no han sabut aprofitar aquesta onada de mobilització i organització veïnal per renovar la seva base social i les seves juntes directives”. Una renovació que sí es va donar  fins al 2020, amb dues entitats veïnals amb juntes renovades i revitalitzades i dues entitats més amb una certa activitat veïnal, capaces d’aglutinar altres plataformes, col·lectius, lluites veïnals i entitats de tot tipus per a promoure  mobilitzacions per defensar el patrimoni, l’ecologisme, contra la massificació urbanística i l’especulació immobiliària, etc.

Tanmateix, per Giménez Màrquez, el tren de la renovació necessària a les altres entitats de l’Hospitalet no ha passat encara: “la gran majoria continuen ancorades al passat, amb el discurs dels 90, sense capacitat mobilitzadora, sense estratègia a mig i llarg termini i en molts casos sense cap tipus d’activitat (ni comunitària, ni reivindicativa”.