La CONFAVC demana als ajuntaments que apliquin la llei i facilitin l’empadronament per dignificar la vida del veïnat i dels barris

Comunicat CONFAVC, Barcelona, 21 de febrer del 2023.- La majoria d’entitats socials que treballem en barris amb població vulnerable – com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)- hem constatat que fa temps alguns ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona estan posant molts entrebancs per empadronar al seu municipi a veïns i veïnes d’origen divers o més vulnerables. Veïnat que ho és en realitat però no de manera formal ja que se’ls nega aquest dret que obra la porta a acollir-se a altres drets tant fonamentals com els serveis de salut pública, l’educació dels seus familiars, a tenir un compte bancari, etc.

Cal recordar que l’empadronament és un dret i una obligació del veïnat recollit en la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local. Concretament en el seu article 15 estableix: «tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi en el qual resideix habitualment».

Tanmateix, és habitual que ens arribin situacions de denegacions d’aquest tràmit perquè la persona demandant d’aquest dret no pot acreditar viure en un domicili fix,  quan la llei reconeix el dret de fer-ho encara que  la persona resideixi en qualsevol lloc del municipi, sigui o no un habitatge. Per exemple  aquesta situació és molt recorrent en persones que viuen en infrahabitatges o cabanes.

Davant d’aquesta situació la CONFAVC recorda a les administracions locals, que:

1. Per empadronar una persona només cal que presenti la seva acreditació identificativa i l’acreditació d’on viu, i si en aquest cas no pot fer-ho per relloguer, infrahabitatge, etc, són els ajuntaments els que han de pensar en alternatives i figures per assegurar que qualsevol veí i veïna que vulgui ser empadronat, malgrat que la situació habitacional no sigui clara ni estable.
2. Si un ajuntament posa dificultats per empadronar, no només està violant el marc legal esmentat sinó la mateixa Constitució Espanyola que protegeix en el seu capítol Preliminar i Títol Primer: drets per assegurar la dignitat humana que es concreten en accedir a serveis públics com el dret a la salut, l’educació, etc, i que al negar l’empadronament, també són negats.
3. A més, esdevé un perjudici per a tot un barri i municipi, ja que el padró serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats poblacionals que dibuixa precisament el registre del padró. Per exemple, necessitats de l’espai públic, dels equipaments, com escoles bressol i serveis educatius, centres d’atenció primària, etc. Un subregistre causa serveis públics col·lapsats i població desatesa, independentment que estigui o no empadronada.
4. La manca d’empadronament perjudica encara molt més a veïns i veïnes en situació administrativament irregular, ja que no podran acreditar l’arrelament al municipi, a més de d’abocar-los en situacions indignes d’invisibilitat i sense drets socials tal com s’ha dit.
5. Cal denunciar una política institucional que invisibilitza les persones per a tenir procedència forana o que pateixen situacions de vulnerabilitat social.

En conclusió: des del moviment veïnal, i ara que venen eleccions municipals, demanem que les administracions locals dels 947 municipis de Catalunya compleixin la llei i facilitin l’empadronament a totes les persones, vinguin d’on vinguin. Més enllà del marc legal, es tracta de la dignitat humana, únic far on sempre han de mirar les polítiques públiques. (Comunicat pdf)